Acte de BeC de Trinitat Vella sobre la Presó i els habitatges

Divendres 13 a la tarda, va tenir lloc al centre cívic un acte per explicar l’acord per el trasllat de la presó de Trinitat Vella que va comptar amb la presència de les tinentes d’alcalde de BeC Laia ortiz i Janet Sanz, així com la del conseller de districte Josep Alberjón que va presentar l’acte.

Els veïns veïnes van omplir la sala del Centre CÍvic per escoltar i per donar la seva opinió sobre el tema que tan els preocupa.
Es va informar del conveni signat aquesta setmana entre l’Ajuntament i la Generalitat, pel qual l’Ajuntament ha comprat per 5,5 millions el solar on hi ha ubicada la presó i que obliga a la Generalitat ha deixar els terrenys en un termini inferior als set anys.

En aquest solar s’ha de contruir uns 256 habitatges per reallotjat els veïns i veines afectats i d’altres.

“Aquest conveni ens obliga a les parts a complir-lo. No podíem continuar només amb voluntats”, va manifestar @janetsanz sobre el conveni del trasllat de la presó de Trinitat Vella.

Però els tràmits administratius no són tan ràpids com tots voldriem.
Primer hi ha d’haver una reparcelació dels terrenys que pot estar enllestida abans de l’estiu.
Després la urbanització de tota la zona afectada(febrer 2018).Més tard l’avantprojecte i el projecte executiu d’obligat compliment.
Es calcula que l’any 2020 podrien estar construits tot els habitatges.

Es crearà una comissió de veïns i veïnes per anar desenvolupant tot el treball previ com criteris pel reallotjament que ha de ser clar i transparent, i els serveis i equipaments que acompanyaran la construcció dels habitatges.

En un clima d’il.lusió i expectativa es va donar per acabada aquesta trobada amb el veïns i veïnes de Trinitat Vella tot esperant es puguin complir els objectius previstos

La infància que exerceix el dret a la ciutat

Un projecte participatiu a l’escola Baró de Viver per remodelar la tanca permet als alumnes prendre consciencia de l’espai públic.

Van presentar la iniciativa a la jornada ‘Els drets dels infants i adolescents a la ciutat’

• Pau Rodríguez  a El Diari de l’educació

Alumnes de l’escola Baró de Viver, davant la tanca del centre. / La pell de la ciutat

Per arribar a la seu del districte de Sant Andreu de Barcelona, els alumnes de cinquè de Primària de l’escola Baró de Viver –del barri que porta el mateix nom– van haver de travessar dos murs aquest dilluns. El que envolta l’escola, de maons i coronat per un enreixat, i el que envolta el barri, composat pel riu Besòs, les vies del tren i el nus de la Trinitat. Sobre el segon, encara no els han demanat l’opinió, però sobre el primer, que està pendent de reformes, els nens i nenes de l’escola tenen clar que hi han de dir la seva. “Volem que sigui també un espai de joc, per parlar, per compartir moments”, explicava la Míriam Molina, després d’encaixar juntament amb els seus companys de classe la mà de Carmen Andrés, regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran, a qui van presentar el seu projecte Jocs i trobades al voltant d’una tanca.

Amb aquesta reunió, els alumnes de la classe de Cinquè del Baró de Viver exercien el seu dret a ser escoltats en allò que els afecta. “És un dret que està reconegut per les Nacions Unides des de 1989”, reivindica Elena Guim, arquitecta i membre de La pell de la ciutat, un col·lectiu de transformació ciutadana de l’espai públic que ha treballat colze a colze amb aquesta escola per convertir una simple obra, la remodelació de tanca que envolta el centre, en tot un projecte comunitari que ha involucrat nens, mestres, famílies i veïns en el replantejament de quin volen que sigui l’ús públic de la seva escola i de tot allò que l’envolta.

Aquesta experiència ha estat una de les moltes que han protagonitzat aquest dijous la jornada Els drets dels infants i adolescents a la ciutat, celebrada a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona. “Ens fa falta una política proactiva, sistemàtica i transversal per afavorir la ciutadania activa i incloure les veus dels infants i adolescents”, valora Maria Truñó, directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, responsable de les jornades juntament amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. “L’espai públic, i tot el que hi fem, no és neutre”, sosté Guim, “si els que planegen les ciutats tenen en compte les necessitats dels col·lectius més fràgils, entre els quals es compten els infants, tindrem una ciutat més amable”.

I la tanca del Baró de Viver, ara mateix, no és la més amable –ni tampoc funcional–. Per la disposició urbanística de l’entorn, aquest mur, tres metres de maó i enreixat, és el primer amb què et topes quan arribes al barri. “No és el més agradable”, constata Guim. A això se li suma una altra mancança, i és que alguns adolescents del barri salten la tanca a les tardes per organitzar campionats de futbol, cosa que preocupa als més petits de l’escola. Amb aquest diagnòstic, La pell de la ciutat va iniciar un projecte per repensar el mur en el qual han participat, “sense prejudicis”, sosté Guim, fins i tot aquests joves que es colaven a l’escola.

“Aquest treball ens ha permès descobrir els espais que hi ha dins i fora l’escola, i com d’important és per als infants que siguin oberts i públics”, reflexiona Mònica Prado, tutora dels de Cinquè. Preocupar-se pel que els envolta és una forma de construir ciutadania, creu Prado, conscient del valor que té conèixer què és l’ajuntament o quins són els equipaments públics per uns alumnes que viuen en un barri tan aïllat que quan van a la seva seu del districte diuen d’anar a Barcelona.

La ciutat dels nens contra la ciutat dels cotxes

“Una ciutat és educadora quan permet als nens recórrer-la lliurement”. Amb aquestes paraules desafiava el prestigiós pedagog italià Francesco Tonucci les ciutats del segle XXI. Entre elles Barcelona. “Necessitem que l’espai públic ho sigui de veritat, i ara mateix està ocupat en un 60% per mitjans privats, els cotxes, quan a més a més els que condueixen són una minoria”, criticava Tonucci en el diàleg que ha mantingut en el marc de les jornades sobre drets dels infants amb l’arquitecta barcelonina Itziar González i el comissionat d’Educació de l’ajuntament, Miquel Àngel Essomba. “Si els nens no poden sortir de casa sense un adult, mai podran viure experiències que tenen a veure amb el joc i que són fonamentals per al desenvolupament”, es lamentava.

Creador de la iniciativa La ciutat dels infants –consistent en estructurar les poblacions tenint en compte la visió dels seus habitants més petits–, Tonucci ha reconegut que sempre que ha presentat aquest projecte a alcaldes de grans ciutats li han respost el mateix: “Els encanta, em diuen, però acte seguit em demanen un marge d’un parell d’anys per resoldre laqüestió dels cotxes”. I mai es resol.

L’acte ha servit per reivindicar un any més els camins escolars de Barcelona –ideats precisament per Tonucci i presents en moltes altres ciutats de Catalunya i del món–, i alumnes de diverses escoles i instituts de la ciutat han traslladat als presents projectes educatius relacionats amb la millora de la ciutat. Són experiències de participació necessàries per avançar cap a una ciutat que tingui més en compte la veu d’infants i adolescents, però no suficients. Així ho veu Truñó. “No n’hi ha prou que proliferin experiències, fa falta avaluar-les per saber que, a banda dels aprenentatges personals, hi ha certs impactes socials a la ciutat”, assegura. I conclou: “Ens hauríem de poder respondre en què ha millorat Barcelona gràcies a tenir en compte les propostes dels infants fins ara”.

 Tonucci, González i Essomba, a la jornada ‘El dret dels infants i adolescents a la ciutat’

La participació en política dels infants

Més enllà de les ciutats, aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona un altre simposi sobre participació infantil i adolescent en les polítiques públiques: Els consells d’infants i el CNIAC. Noves formes de participació política i cívica dels nens i les nenes de Catalunya, organitzat per la Universitat de Barcelona i RecerCaixa, pel qual han passat desenes de nois i noies, polítics municipals –tècnics, regidors i alcaldes– i experts internacionals entre els quals s’hi comptava també Tonucci. “Parlar dels nens i nenes, sense els nens i les nenes, és parlar de participació sense participació, i el simposi vol trencar aquesta dinàmica”, expressava Asun Llena, una de les investigadores de la UB que ha organitzat la trobada.

“Als infants i als adolescents només se’ns acostuma a preguntar què volem per la Festa Major i què en pensem del parc, res més”, es lamentava Meritxell Castany, actual presidenta del Consell Nacional d’Infància i Adolescència de Catalunya, constituït l’any 2014 amb la intenció de canalitzar les propostes dels consells d’infància que hi ha arreu del territori.

Malgrat els organismes que s’han creat, la majoria d’experts constata la paradoxa d’una societat que considera la infància com una etapa estratègica i, a la vegada, no li concedeix prioritats polítiques. Mecanismes de participació com els consells d’infants haurien de néixer de la “necessitat”, i no de la “generositat” o “per tenir una bona idea de nosaltres mateixos”, reclamava Tonucci. Al final de la jornada sobre drets dels infants, Tonucci va participar en un diàleg amb el director fundador del diari Ara Carles Capdevila.

PLA DE BARRIS per reduir desigualtats a l’Eix Besós

El Pla de Barris dotarà de recursos, 150 milions d’euros, a diferents barris de la ciutat de Barcelona a tres anys vista.

Besòs-Maresme (Sant Martí), Bon Pastor-Baró de Viver (Sant Andreu) i la Trinitat Nova (Nou Barris) seran els primers dels 16 barris en desplegar el pla.

El pla reforçarà els espais comunitaris i invertirà en millores urbanístiques i educatives: el desplegament comptarà amb la supervisió dels veïns.

Barcelona mira a les perifèries per reduir les desigualtats entre els barris de la ciutat. Concretament, el Pla de Barris  se centrarà d’inici en millorar les condicions de vida de les persones dels barris que es troben a l’eix del riu Besòs. Com ja va anunciar l’alcaldessa el gener passat, el govern de la ciutat vol una Barcelona que miri al riu Besòs per trencar amb les desigualtats. “Treballarem per la Barcelona oblidada”, ha dit Colau, precisament al Centre Cívic del barri Besòs.

El Pla de Barris, una eina que dotarà de recursos a diferents barris de la ciutat a tres anys vista (2016-2019), pretén ser un estímul econòmic sobretot pel cantó nord de Barcelona: els barris del Besòs i el Maresme (Sant Martí), del Bon Pastor i Baró de Viver (Sant Andreu) i de la Trinitat Nova (Nou Barris) seran els primers en desplegar el pla. “Els barris han de ser els protagonistes”, ha explicat Colau.

Després, l’impuls se centrarà –el pla es troba en fase de redacció– en Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i els barris de muntanya de la ciutat; en total, més de 150 milions d’euros d’inversió extraordinària i una intervenció integral que afectarà a prop de 200.000 barcelonins. L’alcaldessa també ha anunciat que, d’aquests 150 milions, 15 seran sufragats per fons europeus, però que la Generalitat de moment no hi posarà diners; el Pla de Barris original va ser una obra del govern de Maragall a la Generalitat llastada per la manca de finançament.

En total, 16 barris dels 73 de Barcelona es veuran reforçats amb fons extra de l’Ajuntament. L’objectiu, asseguren fonts municipals, es “reduir les desigualtats que ha provocat la crisi” entre els diferents barris de la ciutat. Els barris seleccionats presenten més concentració de vulnerabilitat social, a més d’una menor qualitat de l’habitatge i pitjors equipaments.

Ada Colau ha tornat a referir-se al Pla de Barris com el projecte “més important” del mandat i ha reforçat l’anunci del consistori sobre el canvi de rumb en les polítiques locals: s’ha de mirar al cantó Besòs. Colau ha redundat en l’anunci que ja va fer unes setmanes enrere, després de citar-se amb els diferents alcaldes dels municipis de la riba del riu Besòs: Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Adrià de Besòs. L’alcaldessa vol que el Pla de Barris es complementi amb les polítiques en favor de l’Eix Besòs a nivell metropolità.

Reforç i creació d’espais comunitaris

El Pla de Barris pretén estimular des d’una perspectiva “urbanística, econòmica, educativa i de drets socials” diferents zones de la ciutat. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament ha apostat per millorar espais comunitaris o per crear-ne de nous. Als barris del Besòs i el Maresme, per exemple, es rehabilitarà l’antic cinema Pere IV per tal de desenvolupar-hi activitats veïnals i s’invertirà en la cooperativa Gregal, un menjador social que ara disposarà també d’escola d’hoteleria. Al barri del Besòs també es millorarà l’avinguda d’Alfons el Magnànim i la connexió de la rambla Prim amb el Fòrum.

A d’altres barris, com Trinitat Nova, es realitzaran tasques similars: l’Escola Sant Jordi passarà a ser un institut escola; i les Feixes disposaran d’instal·lacions esportives, i nous espais lúdics. Per la seva banda, a Baró de Viver i el Bon Pastor, està prevista la remodelació de l’Institut Cristòfol Colom amb un nou projecte  vinculat a l’activitat del polígon industrial que separa els dos barris.

Tots els projectes comptaran amb la intervenció i supervisió dels veïns. “Volem que el pla de barris sigui una nova forma d’actuar i col·laborar amb els veïns i veïnes: ells determinaran els usos i necessitats s’han de cobrir”, ha destacat Colau.

PER LA HUMANITZACIÓ I LA PACIFICACIÓ DE LA MERIDIANA

L’Ajuntament ha presentat les primeres propostes a la Taula de Participació de la Meridiana per convertir-la en un eix cívic amb prioritat per als vianants, les bicicletes i el transport públic. Les actuacions futures es consensuaran amb entitats i veïnat per resoldre els principals problemes de l’avinguda i fer-la més humana i menys contaminant.

La Taula de Participació de la Meridiana aplega tots els col·lectius implicats en el projecte per transformar-la en un eix cívic, pacífic i amb espais verds on els vianants siguin els protagonistes i perquè l’avingudadeixi de ser una barrera entre barris. Amb el projecte s’hi vol reduir la contaminació acústica i fer una via més agradable per als milers de veïns que la utilitzen diàriament.

Actualment, la Meridiana actua com una autopista urbana, amb quatre carrils per sentit, i hi circulen diàriament entre 90.000 i 100.000 vehicles. A més, al llarg de l’avinguda hi ha 25 escoles, 19 equipaments de proximitat i la creuen transversalment prop de 10.000 vianants cada dia. A més, transformar-la és una de les demandes veïnals històriques de les entitats dels barris que hi conviuen.

Tram Aragó – Fabra i Puig

L’Ajuntament ha presentat quatre escenaris d’actuació inicial per al tram Aragó – Fabra i Puig, tot i que són possibles les modificacions sorgides del marc de la taula de participació.

• Escenari 1: No es modifica l’amplada de les voreres, s’hi manté el nombre de carrils i s’implementa un carril bici central de 4,5 metres.
• Escenari 2: S’hi redueixen les voreres, es manté el nombre de carrils, s’implementa un carril bici central de 8,5 metres i s’amplia l’arbrat.
• Escenari 3: S’hi redueixen les voreres i es manté el nombre de carrils. Hi hauria una calçada central amb dos carrils per sentit i dues calçades laterals amb dos carrils cadascuna. S’hi afegeix un carril bici central de 3,6 metres i s’amplia l’arbrat.
• Escenari 4: S’hi manté l’amplada de les voreres, s’implementa un carril bici central de 6,7 metres i s’amplia l’arbrat. En una primera fase es redueix un carril d’entrada i en una segona fase també es redueix un carril de sortida. És l’opció que més prioritat dóna als vianants i la que resol de manera més eficient les demandes veïnals.

Més actuacions i calendari

En les reunions de la taula també es tractarà com transformar la resta de trams de la Meridiana, amb la mateixa voluntat de pacificar, ampliar les zones verdes i prioritzar l’espai per als vianants. El calendari preveu que els membres de la taula es posin a treballar amb els tècnics municipals d’acord amb les propostes i que al febrer del 2017 se’n valorin els resultats i es pugui encarregar la redacció dels projectes per començar els treballs del primer tram a principis del 2018.

 

Ja tenim el programa de la Festa Major de Sant Andreu En Comú

El proper dissabte 26 de novembre participarem per segon any a la Festa Major de Sant Andreu.

Destaquem un Taller adressat a les dones sobre Autodefensa.

El Vermut musical d’un grup del barri (Halapenyus in the Night)  amb components de Nou sons (Marc Dantuvi -veus i guitarra) i Txarango (Joan Palà -percussions) i el percussionista Martí Ferrer.

Una paella popular

I al vespre el ja històric concert  Miguel Hernandez amb DidiDrive, Si se Acuerda Gris, La Sant Espina, i The Space Girls.

Hi està tothom convidat.

Esperem la vostra participació. No hi falteu!!!

EL SERVEI D’ARQUEOLOGIA DIU QUE NO S’HA PRODUÏT CAP DESTRUCCIÓ DE PATRIMONI A SANT ANDREU

Nota informativa de la intervenció arqueològica al Carrer del Pont, 2-12 (Districte de Sant Andreu)

Nota informativa del Servei d’Arqueologia de Barcelona sobre l’obra del carrer del Pont, 2-12, districte de Sant Andreu

17 octubre, 2016 

El passat divendres 14 d’octubre, arran de les informacions aparegudes a les xarxes socials respecte a l’obra que s’està duent a terme a les finques dels números 2-12 del carrer del Pont (Districte de Sant Andreu), el Servei d’Arqueologia de Barcelona vol aclarir certs aspectes sobre aquests fets.

Els treballs d’adequació del solar del carrer del Pont, 2-12, espai destinat a equipaments municipals, sempre han incorporat el pertinent control i seguiment arqueològic de totes les tasques d’excavació del subsòl, així com de l’enderroc dels coberts o edificis annexes localitzats a la part meridional de la finca. En cap cas s’incloïa dins del seguiment arqueològic el desmuntatge de la tanca perimetral de la finca, majoritàriament feta en totxo, i puntualment amb blocs treballats de pedra a la seva part inferior. Aquests blocs de pedra, atesa la seva forma trapezoïdal es correspondrien a antigues llambordes reutilitzades per bastir aquest mur. Possiblement aquestes llambordes fossin recuperades durant els treballs de reurbanització dels carrers del voltant durant el segle XX, i per tant la tanca seria coetània a aquest moment. En cap cas aquest mur perimetral es correspondria a un mur del Rec Comtal que transcorre per sota del carrer Cinca.

Per aquest motiu el Servei d’Arqueologia de Barcelona creu oportú que aquesta tanca perimetral es pogués desmuntar sense cap control arqueològic, i més quan la resta dels treballs previstos s’havien aturat per causes alienes a l’arqueologia. Fins a aquest moment tots els treballs realitzats s’havien fet sota control arqueològic.

Cal remarcar la troballa, fins ara desconeguda pel Servei d’Arqueologia, de dues grans fites de pedra que senyalitzarien un possible pou de registre del Rec Comtal, i que aparentment es trobaven caigudes, molt a prop de la tanca enderrocada. Aquestes dues fites, juntament amb dos possibles pous de registre del Rec Comtal es localitzen  a la part més septentrional del solar. Durant els treballs d’enderroc de la tanca, i atesa la proximitat de les dues fites, aquestes foren remogudes del seu lloc per mitjans mecànics. Sortosament, membres del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias van ser testimonis d’aquest fet, i van poder salvaguardar aquests dos elements, acció que des de Servei d’Arqueologia de Barcelona volem agrair.

Volem remarcar, que no s’ha produït cap destrucció de patrimoni, els dos possibles pous de registre del Rec Comtal, es troben encara in situ, i les dues fites de pedra van ser traslladades als magatzems municipals del Districte.

Al llarg dels propers dies es procedirà a excavar i documentar els dos pous identificats.

Des del Servei d’Arqueologia de Barcelona volem fer extensiu i agrair a tots els particulars o entitats que ens notifiquin la troballa de possibles restes arqueològiques, així com la destrucció del patrimoni arqueològic de la ciutat. Entre tots i totes fem l’arqueologia de la nostra ciutat.

COMUNICAT DEL GRUP MUNICIPAL DE BARCELONA EN COMÚ AL DISTRICTE DE SANT ANDREU AMB RELACIÓ A LES ACTUACIONS QUE S’ESTAN DUENT A TERME AL C/ DEL PONT DE SANT ANDREU DE PALOMAR

 

 

Arran de les actuacions que s’estan duent a terme a la parcel·la situada entre els carrers Cinca, Pont i Segre, el Grup Municipal de Barcelona En Comú al Districte de Sant Andreu al Districte de Sant Andreu vol fer les següents consideracions:

• Volem mostrar des del primer moment el nostre més absolut respecte i el nostre ferm compromís amb la defensa del patrimoni material i immaterial de Sant Andreu de Palomar. Mostra d’aquesta voluntat és la feina que s’està fent des de l’equip de govern per tal de recuperar el conjunt de les cases 2-4, aquesta última la coneguda com a “Casa de l’Oficial”, per a implantar un centre d’interpretació i estudi de la història de Sant Andreu de Palomar, un projecte que s’està construint de manera conjunta amb entitats andreuenques que treballen en la preservació del patrimoni.
• L’obra que s’està duent a terme compleix amb allò que estableix el planejament vigent: el manteniment de les cases 2-4 i la recuperació com a espai verd de la resta de la zona. L’actuació vol recuperar per a la ciutadania un espai públic fins ara inaccessible i fer-ho amb una intervenció superficial que permeti l’adequació de l’espai per al seu ús i gaudi de les veïnes i veïns però sense afectar al subsòl on, segons diverses fonts, es podrien ubicar diverses troballes arqueològiques.
• Així mateix, i tal i com es va acordar amb entitats de Sant Andreu de Palomar, s’ha decidit ampliar la preservació a les cases dels números 6 i 8-12 amb la voluntat de poder dur a terme, en el futur, un estudi que determini el seu valor patrimonial.
• Amb motiu de les obres s’està fent un treball amb un equip d’arqueologia per tal de determinar sobre què elements es pot actuar i quins cal preservar. Aquest treball determina que la part superior del mur de maó que envolta el carrer Cinca no té valor patrimonial i, per tant, pot ser retirada.
• En veure aquest divendres les possibles afectacions al subsòl i a les restes arqueològiques que s’hi puguin trobar, es va decidir aturar les obres per tal de revisar amb els serveis d’arqueologia de l’Ajuntament que l’actuació que s’està duent a terme no perjudica possibles troballes.
• Les dues fites que s’han trobat no formen part del Rec Comtal i s’han traslladat a magatzems municipals per a la seva conservació i seran posades a disposició dels serveis arqueològics per al seu estudi.

• Des de l’equip de govern del Districte de Sant Andreu no escatimarem esforços per avaluar i reforçar, si s’escau, la supervisió i el control per part de l’equip d’arqueologia sobre les actuacions d’adequació de la parcel·la situada entre els carrers Segre, Cinca i Pont.
• De la mateixa manera, s’oferiran totes les explicacions oportunes al respecte en el marc tant de reunions amb grups municipals com amb entitats veïnals de Sant Andreu de Palomar així com en els òrgans de govern i participació que s’estimi oportú.Sant Andreu de Palomar, 15 d’octubre de 2016

Barcelona rep 15 milions de fons europeus per reduir les desigualtats de l’Eix Besòs

Trinitat Vella, Baró de Viver, el Bon Pastor seràn tres dels barris de nostre districte que es veuran beneficitats per aquest projecte presentat pel nostre Ajuntament.

L’Ajuntament ha estat seleccionat per rebre 15 milions d’euros dels fons europeus FEDER per al projecte de desenvolupament urbà sostenible de l’Eix Besòs. Reduir els indicadors com l’atur, l’abandonament escolar, la fractura digital i millorar-ne d’altres com el desenvolupament sostenible i l’economia de proximitat són alguns dels objectius que té el projecte.

D’aquesta manera es vol impulsar una estratègia de desenvolupament urbà sostenible i integrat (EDUSI), per millorar un conjunt de factors que en aquests barris tenen una situació desfavorable respecte al conjunt de la ciutat. Tots els objectius, que es desgranen en indicadors que s’aniran avaluant periòdicament, han estat escollits amb la participació de les associacions i veïns de la zona.

Amb el projecte es vol reduir aspectes com la fractura digital, la mobilitat en vehicle privat, el fracàs i abandonament escolar prematur o el nombre de persones en risc d’exclusió social. A la vegada es vol millorar la qualitat de vida de la gent gran i convertir el lloc en un espai de qualitat ambiental i patrimonial. També és vol incrementar el nivell de renda familiar i fomentar el desenvolupament econòmic basat en el comerç de proximitat, l’economia circular, social i tecnològica.

L’objectiu del projecte és transformar la frontera que suposa la conca de Besòs en un eix vertebradorque ajudi a enfortir el teixit urbà a les dues bandes del riu. El projecte té una durada prevista de quatre anys i estarà finançant a parts iguals per la Unió Europea i l’Ajuntament, amb un pressupost total de 30 milions d’euros.

Les intervencions es desenvoluparan a 10 barris de la ciutat: Ciutat Meridiana, Vallbona, Torre Baró, les Roquetes, la Trinitat Nova, la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Bon Pastor, la Verneda i la Pau i el Besòs i el Maresme. I es calcula que 114.014 ciutadans se’n veuran beneficiats.

Els barris de l’Eix Besòs estrenen tres campaments d’estiu

Prop de cent quaranta infants i joves dels barris de Baró de Viver, la Trinitat Nova i el Besòs i el Maresme participen aquest agost als nous campaments urbans. Es tracta del projecte Baobab, una prova pilot impulsada per l’Institut Municipal d’Educació que pretén garantir el dret al lleure durant les vacanes d’estiu. 

Entre l’1 i el 26 d’agost, un total de 138 infants de 6 a 12 anys participen en els nous campaments urbans de la ciutat. Es duen a terme a tres escoles públiques: l’Escola Baró de Viver, al districte de Sant Andreu, amb 52 infants; l’Escola Sant Jordi, a Nou Barris, amb 42 infants, i l’Escola Prim, a Sant Martí, amb 44 infants. De les 10.00 a les 17.00 hores s’organitzenactivitats gratuïtes i el servei menjador està inclòs.

Es tracta d’un projecte pilot que té el nom de Baobab i està impulsat per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’Institut Municipal d’Educació(IMEB). “El projecte és l’ànima del Pla de barris i garanteix l’accés al lleure dels infants i els joves de la zona de l’Eix Besòs”, ha dit la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz.

A més, el projecte pretén fomentar l’aparició d’oferta de lleure educatiu durant tot l’any. És per això que la meitat dels equips responsables dels campaments pertanyen als barris respectius. “Fem activitats a dins i fora de l’escola relacionades amb la cultura i la tradició catalanes i també amb la coneixença de l’entorn”, explica l’Alba Alamillo, una de les monitores del campament de l’Escola Baró del Viver.

L’Ajuntament invertirà 11 milions d’euros en el nou mercat del Bon Pastor

 

• El projecte s’ha licitat amb la previsió que les obres puguin començar durant el darrer trimestre d’aquest any i finalitzin el 2018
• L’edifici compta amb 9.340 metres quadrats distribuïts en planta baixa, altell i dos plantes soterrani

 

L’Ajuntament de Barcelona ha tret a licitació les obres per a la construcció del nou mercat del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu, per un import d’11 milions d’euros. Aquest nou mercat es construirà al solar que ocupava l’antic, al carrer de Sant Adrià 154-162, i tindrà una superfície total construïda d’uns 9.348 metres quadrats. La previsió és que les obres del nou edifici comencin durant el darrer trimestre d’aquest any i finalitzin durant l’any 2018.

El tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, ha explicat que “després d’un seguit d’anys on totes les inversions es van concertar al centre de la ciutat, el govern el que està fent és tornar a invertir als barris que més ho necessiten per garantir ocupació, cohesió social i la seva vida comercial”. Segons Collboni “aquesta reforma ha de suposar la revitalització del barri del Bon Pastor i demostra l’aposta del govern pel comerç de proximitat,  pels mercats municipals i per dinamitzar econòmicament les àrees que més ho necessiten”. Collboni ha anunciat que aquest mandat es faran tres nous mercats, Bon Pastor,  Sant Andreu i Vall d’Hebrón, “tres mercats de petit format molt importants per dignificar la vida comercial, econòmica i social, associativa i ciutadana”, ha dit.

L’edifici pretén dotar al barri de l’equipament de servei que representa el mercat tradicional, actualitzant el seu programa funcional i afegint prestacions que abans no tenia. Autoservei i aparcament públic soterrat. També internalitza funcions i serveis que abans estaven a l’exterior, com la càrrega i descàrrega i el tractament i dipòsit de residus.

El projecte del nou mercat, d’AA25/SCP Arquitectura & Instal·lacions, garanteix la funcionalitat i connectivitat dels espais; la il·luminació natural; el comportament energètic passiu (factor de forma, aïllament i protecció solar); i el comportament energètic actiu amb la instal·lació d’aerotèrmia per l’aigua calenta i la climatització i plaques solars fotovoltaiques de producció de corrent elèctric per a ús propi de l’edifici.

La distribució, contempla que el nou mercat estigui format per planta baixa, planta altell i dues plantes soterrani amb els següents serveis:
– Planta baixa (3.146 m2): instal·lacions del mercat amb unes 17 parades i un autoservei.
– Planta altell (1.125 m2): espais d’oficines i d’instal·lacions del mercat i l’autoservei.
– Soterrani 1 (1.931 m2): aparcament (40 cotxes i 17 motos) i dependències de servei.
– Soterrani 2 (3146 m2): espais logístics del mercat i de l’autoservei i magatzems.El nou edifici comptarà amb alguns serveis que no tenia l’anterior: autoservei i aparcament públic soterrat i permet portar algunes activitats de la via pública a l’interior com són la càrrega i descàrrega i el tractament i el dipòsit de residus.

 

Un edifici sostenible i amb il·luminació natural

El projecte de l’edifici aposta per la sostenibilitat de l’espai, tot donant resposta a les necessitats del veïnat. Amb una alta eficiència energètica, l’edifici disposa d’una classificació energètica A. Això s’aconsegueix gràcies al tractament de la pell de l’edifici, juntament amb les mesures de comportament actiu del conjunt de les instal·lacions energètiques que corresponen al funcionament del dia a dia del mercat.

La façana comptarà amb un tractament uniforme i una imatge de neutralitat cromàtica amb un acabat blanc de la pell de l’edifici que facilitarà la integració en l’entorn, afavorida també per l’alçada del mateix, que serà inferior a la de les edificacions del voltant. Els tres accessos principals s’identificaran clarament, per remarcar la seva funció.

El projecte que ara està en fase de licitació també contempla les tasques d’enderroc de la carpa provisional del carrer de Sant Adrià, 168, on estan ubicats els paradistes des de l’any 2009. L’antic edifici del mercat de l’any 1960, on ara es construirà el nou equipament, va ser enderrocat.

Vista actual del solar . C. Sant Adrià 154-162Document relacionat