El passat dissabte 20 de maig al Canòdrom del Congrés es va fer la festa del Comerç just i la banca ètica.
Aquest any la Festa del Comerç Just porta un lema que diu “La Revolució de les butxaques”.
Es va fer un taller sobre el que hi ha darrere la fabricació dels mòbils fet per l’Anna de Setem. Es va posar un mercat de productes de comerç just.
També unes actuacions musicals d’alumnes de l’EMM de Sant Andreu i del grup Àfrica.
Aqui us deixem el Manifest que va llegir l’ Antoni Corbella
Conseller de Solidaritat i Cooperació del Districte de Sant Andreu .
MANIFEST:
Aquest any la Festa del Comerç Just porta un lema que diu “La Revolució de les butxaques”. I potser valgui la pena parar-nos a revisar que vol dir aquest lema i què té a veure amb tots nosaltres. En el món en el que estem, en el que des de la publicitat i els mitjans de comunicació en general, tan sovint se’ns planteja que el més important és el negoci i el consumir molt, molt de tot, el més que puguem (dintre de les capacitats de cadascú, es clar); aquest lema de la Festa ens recorda el poder que tenim en les nostres butxaques o també podríem dir en els nostres cervells, a l’hora de decidir què fem en la nostra vida quotidiana amb relació a com comprem i com consumim.
De vegades podem pensar, i arribar a creure’ns, coses com aquella sentència que va dir una primera ministra britànica, la senyora Margaret Thatcher; sentència que es va fer famosa amb l’abreviació TINA, que son les inicial en anglès de la frase: “There is no alternative”, “No hi ha alternativa”. Però ull, no ens enganyaran!
Aquesta “Revolució de les butxaques” que ens planteja el lema de la Festa del Comerç Just, té a veure amb una revolució quotidiana amb relació a les nostres maneres de comprar i els nostres modes de consum. Les decisions que prenem quant a consum de productes i serveis que fem en el nostre dia a dia poden convertir-se en una revolució a favor de la millora dels drets socials per a les persones treballadores que produeixen aquests productes i serveis, i millores medioambientals per al món, que bona falta li fa.
I com contribuir a questa revolució quotidiana des de les nostres maneres de comprar?
Doncs des del que tenim més a la vora fins al que sembla que tenim més lluny.
Podem començar per tenir en compte el comerç i botigues properes: el comerç de proximitat que en diem, per exemple: aquí on som avui, al barri del Congrés-Indians, on les botigues del barri poden ser una alternativa que els seus treballadors de ben segur agrairan.
O fent una ullada a la web de la xarxa Pam-a-Pam, que és una mostra de punts de consum responsable per canviar coses a partirde la cistella de la compra.
O revisant on paguem l’electra, la llum. Aquí tampoc es veritat la sentència de la TINA a la que fèiem referència abans, si no, invitem a mirar, pe: la cooperativa Som Energia. O revisant on paguem el telèfon, aquí, per exemple: podem consultar la cooperativa Eticom.
O revisant on tenim posats els diners, si és que en tenim… Aquí, hi ha bancs i cooperatives de serveis financers que tenen com a objectiu principal contribuir a la transformació social de l’economia i de la societat, com pe: la Coop57 o la Banca Fiare.
I com contribuir a questa revolució quotidiana des dels nostres patrons habituals de consum?
Doncs aquí podem recordar la proposta nascuda de Greenpeace: la proposta de les 3R, les 3R de Reduir-Reutilitzar-Reciclar.
Reduir el consum innecessari i desmesurat – Reutilitzar (podem mirar botigues que reparen coses. Sí, existeixen! Per exemple: Millor que Nou) i Reciclar, que seria l’última opció quan els nostres trastos ja no poden tenir una altre utilitat. I que és el menys que podem fer amb les deixalles que generem cada dia, i de les que el planeta i les generacions futures no en tenen cap culpa.
Bona diada de Comerç Just!